BLAIBELLVER

2008-02-15T17:05:00.000+01:00

Article publicat al llibre de la falla Joan Ramon Jiménez 2008

Atenent el lema d’aquest llibre sota el binomi Falles i Turisme, tenim la intenció amb aquest escrit de potenciar les falles com a vertader turisme durant els dies que aquesta festa s’hi troba al carrer, pretenent fer una guia útil per al benvolgut visitant, turista, ciutadà o faller. Amb aquest trajecte farem un recorregut per la ciutat que ens durà a conèixer tots els monuments fallers plantats a més de visitar la nostra ciutat. Considerant els antecedents turístics a les falles de Xàtiva, començarem el recorregut a l’estació del tren, evocant l’arribada del «Tren Faller».
A aquesta plaça s’hi plantava antigament la falla Ferroviària, fundada l’any 1974. A partir dels anys 90, canvia el seu emplaçament a l’actual, un carrer més amunt, on trobarem la falla realitzada pel debutant a la nostra ciutat Toni Fornés, on podrem veure un excel·lent remat format per un tabaleter i un dolçainer. La crítica és local i sobretot fallera. La falla infantil està realitzada per Artur Benavent. Al mateix carrer, aquesta comissió mostra el seu cotxe del ral·li humorístic, competició on sol guanyar. Agafarem el carrer cara amunt fins arribar a l’encreuat amb l’Avda. de R. Argentina on girarem a l’esquerra fins arribar a la falla de República Argentina (1965). Aquesta és una de les candidates a guanyar el primer premi i està realitzada per Paco Roca, qui no deixarà cap cosa que criticar amb una excel·lent posada a escena i amb humor. Pel que respecta a la falla infantil, aquesta està realitzada per Ramon Olivares i tracta sobre la mar. Si trobeu algun faller d’aquesta comissió demaneu-li un llibre d’aquesta, atès que són excel·lents. Això sí, no oblideu de donar la voluntat per a la falla.
Seguim en direcció cap a Acadèmic Maravall, deixant a la dreta el jardí de la Glorieta i, a l’altura de les escales, girem cap avall endinsant-nos al carrer de Pare Claret on trobem la falla de Molina – Claret (1977). En aquesta falla podem contemplar dos treballs importats de València. La falla gran, obra d’Ignacio Ferrando, tracta sobre la guerra civil espanyola, un tema que no deixarà indiferent a ningú. Pel que respecta a la infantil, podem contemplar una obra de Xavi Bonilla, falleta en opcions a guanyar. No oblideu de demanar un llibre d’aquesta comissió. Ens dirigim cap a la plaça del País Valencià on trobem el Portal del Lleó, una reconstrucció d’una antiga porta a la ciutat. Enfront, a l’esquerra, trobarem el barri del Carme, fàcilment identificable per les seues peculiars construccions. En el cor del barri ens topem amb la falla de Verge del Carme (1962) on trobem falles de Piera i Chulià.
Eixim d’aquest barri i anem a buscar el camp de futbol, dos carrers més amunt. A les portes, trobem la falla de Murta - Maravall (1989). Contemplarem una falla realitzada per Xavier Herrero amb els famosos «cliks» de Famobil a escala humana i parlant sobre l’actualitat de la ciutat. La falla infantil està realitzada per Arturo Benavent. Anem cap avall i voregem el camp de futbol. A mitjan carrer trobem la falla de Passeig – Cardenal Serra amb el seu segon any d’existència. Enguany és el primer any en plantar falla infantil sent signada pel col·lectiu Ingeni i Gràcia igual que la falla gran. Acabem de caminar per aquest carrer i girem cap a dalt fins arribar a posar-nos davant de l’hotel Murta.
Al carrer que enfronta, i davant el peculiar aspecte del barri, trobem la falla de Selgas – Tovar (1961). El principal monument d’enguany serà l’infantil, obra de l’artista local Manuel Blanco Climent, una falla candidata al títol de les falles de 2008. Podem pegar una miradeta a la falla gran, obra dels Germans Guerola. Pugem carrer amunt fins arribar a l’Albereda. Anant cap al centre de la ciutat arribem a una font, front el Gran Teatre. En aquesta font, podem pal·liar la nostra set pegant un traguet d’aigua. Des d’ací, si alcem la vista cap al castell podrem veure els monuments plantats per la falla de Benlloch - Alexandre VI (1974), davant el convent de la Consolació. Per la seua grandària és el segon any que planten ací atès que sempre s’han plantat a la plaça de dalt. La falla gran tracta sobre la cultura xinesa i és obra de l’artista de Rafelguaraf, el debutant Quique Fuster. La falla infantil, signada per Paco Roca, va sobre les bruixes i tractarà de revalidar el triomf obtingut l’any passat. Pugem per on s’estreta el carrer i arribem a la plaça que hem comentat. Podeu veure la pendent tant pronuncià que hi ha. Doncs sí, ací es plantaven les falles. Girem a la dreta i accedim a la plaça d’Alexandre VI, on s’hi troba la casa natalici del papa borja. Allí s’hi troba el casal d’aquesta comissió, no oblideu de demanar-los un llibre, que ací també els fan molt bé.
Seguim el carrer fins arribar a la plaça de la Trinitat. Trobem les falles de la comissió de Cid – Trinitat (1865) realitzades per Ramon Espuig i Ingeni i Gràcia, sent aquest col·lectiu l’autor de la infantil. Ací teniu el més clar exemple de la decoració dels monuments realitzats a la nostra ciutat. Podem fer una reflexió històrica, i abans d’eixir de la plaça, contemplar-la amb la seua font gòtica, el palau de l’Alarcó al fons, i la portada del convent dels Trinitaris a l’esquerra. Una vegada situats, tanqueu els ulls i penseu en què el 1865 es va plantar una falla en aquesta demarcació. Es deia «La Peixca de l’aladroch» i va estar impulsada per Blai Bellver, sent aquesta la primera en plantar-se en la Ciutat de les mil fonts.
Seguim el nostre itinerari, continuem pel carrer de Montcada fins arribar al carrer de Vallès. Agafant aquest, podrem veure a la dreta de l’estret carrer la casa on estava instal·lada la impremta de Blai Bellver. Seguim carrer amunt, i a l’esquerra, vegem una placeta, la de Mossèn Urios, on antigament s’han plantat falles. Tirem amunt fins arribar a la plaça del Mercat, on trobem les falles de la comissió del Mercat (1934). Les falles són obra de Francis Chulià i Carlos. Si ens posem al centre de la plaça, podem veure els dos angles d’aquesta. El monument s’hi troba davant les porxades de Casa Floro, però penseu que antigament també es plantava falla a l’altre costat davant de la xurreria, alternant-se cada any en cada part de la plaça.
Una vegada davant de la xurreria, baixem pel carrer Pi fins arribar al carrer de Montcada. Vorejant l’antiga església de St. Francesc trobem les falles de la comissió de Tetuán – St. Francesc (1935), obra dels Germans Guerola i d’Arturo Benavent. Baixem cap a l’Albereda i girem a la dreta. Allí trobarem, davant de l’Ajuntament, les falles de la Junta Local Fallera. Aquestes falles són les que el dia 19 pendran foc les falleres majors de Xàtiva, i que per segon any estan realitzades per Xavier Herrero, la gran, i el col·lectiu Ingeni i Gràcia, la infantil. Una vegada a l’Albereda és el moment d’esperar la mascletà.
Us proposem que agafeu forces durant el dinar, és el moment de seguir el nostre itinerari. Ho farem des de la plaça de la Bassa. En aquest lloc es va plantar una falla l’any 1932, per part de la Societat Musical La Primitiva Setabense, qui en aquells temps tenia la Seu als locals de la botiga de Tele Xàtiva. El seu autor i impulsor va ser Francisco Climent Mata, aleshores president de la Música Vella. Aquest fet va suposar el retorn de les falles a la nostra ciutat, ja que el següent any es constituïren les primeres dues comissions falleres a la ciutat: La de Cid – Trinitat i la de Sant Jaume.
Ens dirigim cap amunt i ens trobem amb la falla de la plaça de l’Espanyoleto (1960) on podrem contemplar les dues falles realitzades al taller de Dino de Gandia. No deixant la marxa anem en direcció cap al castell, vorejant el centre mèdic. Arribem a una altra plaça on es planten les falles de la comissió de Sant Jordi (1946). Alfredo Bernat, autor d’ambdós monuments, ens ha preparat un exquisit conjunt d’animals per criticar l’actualitat xativina. Una vegada hem vist els monuments baixem per on havíem arribat, fins topar al cul del centre mèdic, agafant el carrer de l’esquerra.
Passem per davant del casal de l’Espanyoleto, i continuem carrer avant fins que ens trobem amb la falla de Sant Feliu (1965), ubicada al centre del barri. Aquesta comissió presenta dues falles signades per l’artista de Carcaixent Juane Cortell. Una vegada hem vist aquestes falles seguim en el mateix sentit que veníem fins arribar a un carrer estret en el qual eixim a la plaça de Sant Joan que conté una font enmig. En aquesta plaça està l’origen de la següent falla a visitar, la falla del Raval (1936), atès que en aquesta es plantaven antigament els monuments fallers. Si continuem el carrer, veurem els monuments fallers realitzats a Carcaixent. Dora Piles és l’artista de la falla infantil mentre que el Pinotxo és obra del duet Armengol i Cimas. Continuem la marxa cap avall fins arribar al cantó del carrer Argenteria. Girem cap a la dreta fins arribar a la plaça de Sant Jaume.
Allí ens trobarem amb els monuments de la falla de Sant Jaume (1933). Com hem dit abans, ha estat una de les dues comissions que primer es van constituir a Xàtiva. Les falles d’enguany estan realitzades per José Ibor, la gran, i Arturo Benavent, la infantil. Destacar aquesta última, que pot ser siga la "tapada" en la competició de falles infantils. Donem la volta a la plaça i eixim d’aquesta per on havíem entrat però dirigint-nos cap avall. Agafem el carrer de Pintor Perales fins arribar el carrer de la Reina. Girem a l’esquerra i seguidament a la dreta on al final del carrer dels Bisbes trobarem el monument del debutant Ximo Rodríguez per a la comissió d’Abú Massaïfa (1986). El monument infantil està realitzat per Josep Angulo, i és un dels cal veure amb deteniment.
Continuem l’itinerari cap a l’est, carrer recte pel carrer Abu Massaïfa fins arribar al carrer del Camí de dos Molins on trobarem les falles de la comissió de Joan Ramon Jiménez (1974) on podrem contemplar dos excel·lents falles. La del lleó i els caragols és obra de Juanjo Armengol i Venancio Cimas, i l’autobús és obra de Carles Orts i Josep Almiñana. Ressaltar que les dues falles han estat fetes a Carcaixent, però que Venancio i Josep són de Xàtiva. En aquesta comissió no cal que demaneu el llibre perquè sinó no comprenc com esteu llegint açò. En tot cas si no el teniu demaneu-lo perquè sinó es perdreu el segon número del fanzine el verí del foc, entre d’altres coses. I ací finalitza el nostre itinerari. Si l’heu fet esteu convidats al nostre casal ja que estem de celebració amb els trenta anys seguits plantant falla, i si no l’heu fet també us convidarem. Gaudiu de la ciutat, i sobretot, en aquestos dies, de les falles. Bon viatge.

El turisme als monuments fallers

2008-02-15T17:00:00.000+01:00

Els monuments fallers, a través de la seua crítica, han versat sobre moltes temàtiques. A través de la història podem trobar-nos falles sobre el circ, el cinema, qualsevol civilització antiga, la nit... i a més parlar d’aspectes sobre política, medi ambient, falles, societat, barri o turisme. Atenent al lema d’aquest llibre «Falles i turisme» ens hem vist obligats a repassar la història dels monuments de la nostra ciutat per tal de trobar referències de falles plantades que al·ludeixen al turisme. Han estat una quinzena de monuments que parlen directament del turisme. Hi ha moltes, sobretot infantils, que ens parlen d’excursions al camp però que no toquen l’aspecte del turisme com a crítica.
Si haguérem de realitzar una distribució dins d’aquestos exemples ho faríem en tres èpoques tant en el temps com en la temàtica que ens presenten. De la primera època, sobre els anys trenta, l’enfocament que es dona al turisme dins d’un monument faller és d’expositiu. Es plantegen unes falles que ens mostren el que té la ciutat funcionant com a escaparata. A l’època dels anys setanta, presentem el segon grup: falles de Tipical Spanish on exposen un turisme de sol, bous i platja. I al tercer grup trobem dos exemples clars de crítica al turisme que s’està realitzant, amb un crítica absolutament local. D’acord amb aquestos paràmetres exposem els casos on es parla de turisme als monuments fallers.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla Joan Ramon Jiménez 2008

Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50

2008-02-15T16:56:00.000+01:00

Tots coneguem, o hem sentit parlar dels artistes fallers de la nostra ciutat. Els més coneguts són els que actualment segueixen plantant falles com ara Paco Roca, Xavier Herrero o Alfredo Bernat, o d’altres que s’han jubilat els darrers anys com són els casos de Manolo Blanco, Josep Martínez Mollà o Antoni Grau Cros. Més enrere dels anys setanta els artistes que plantaren falles són uns autèntics desconeguts per a la majoria de les persones de la nostra ciutat. Només gent més major recorda algun que altre nom d’algú que fera un monument faller. Amb aquest escrit, volem anar cap enrere en el temps i recordar a un artista faller que va plantar unes quaranta falles a les places i carrers de la nostra ciutat i que ha estat completament oblidat. Ramon Morell Navarro és el protagonista d’aquestos fulls, un artesà de les falles molt peculiar, atès que la seua principal professió va ser la de guàrdia urbà.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al fanzine "El Verí del Foc" suplement cultural del llibre de Joan Ramon Jiménez 2008

El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989)

2008-02-15T16:50:00.000+01:00

Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (II)

El període a tractar els primers premis infantils de la ciutat de Xàtiva (1972 – 1989) compren els anys on s’instauren de manera oficial les comissions infantils depenent d’una comissió fallera adulta. Des d’aquesta època, no trobàrem monuments infantils independents i sempre aniran agafats de la mà d’una falla gran. Conseqüència d’aquest esdeveniment, trobaren unes falles infantils realitzades per artistes professionals especialitzats en aquest tipus de construcció arribant a una consolidació de les falles infantils tant en l’aspecte associatiu com en la vessant artística i tècnica. A aquest període, encetat a començament dels anys 70, veurem una constant evolució quant al nombre de comissions i monuments així com en la millora de la qualitat artística, arribant a l’any 90, a una complida consolidació.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al fanzine "El Verí del Foc" suplement cultural del llibre de Joan Ramon Jiménez 2008.

LA CAVALCADA DEL NINOT

2008-02-15T16:47:00.000+01:00

Sempre he pensat que la cavalcada del ninot, salvant les distàncies, és el monument faller, amb les escenes i les figures, però representat dins d'una desfilada per part del fallers i falleres amb l'ajuda d'elements que conformen una completa escenografia amb un lema i una crítica igual que els monuments fallers que vegem durant els dies festius del mes de març. Al llarg dels anys, amb l'aparició dels premis així com la diversitat de materials, medis locomotors o la megafonia —per a mi un element que no hauria de tindre una desfilada—, ha fet més espectacular aquesta cavalcada satírica. Per altra part, el caràcter festiu amb la disfressa, la música i, sobretot, l'abús de l'alcohol ha fet desprestigiar la cavalcada per part de moltes comissions, reduint-se el poder de convocatòria que tenia anys enrere cap al públic en general.

A l'igual que passa amb els monuments fallers, si hom analitza les crítiques realitzades a la cavalcada al llarg de la història, podrà veure el que va passar cada any amb notícies i esdeveniments que són recordats al pas dels anys. Per tant, tenim uns valuosos documents que fan que les falles actuen com a medi de comunicació amb humor i gràcia que contempla l'actualitat de cadascun dels anys.

La cavalcada, en l'aspecte de l'associacionisme faller, podem agafar les paraules d'un article aparegut al llibre explicatiu de la falla República Argentina de l'any 1993, on la defineix de la següent manera «si existeix un acte en el qual una comissió pot desplegar tot el seu potencial, tant humà com d'enginy i gràcia, eixe és la cavalcada del ninot».

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la Junta Local Fallera 2008

Sobre l’estament faller xativí

2008-02-15T16:44:00.000+01:00

Parlar d’estaments i organitzacions falleres a Xàtiva és parlar principalment de la Junta Local Fallera de Xàtiva, que tal i com diu l’article un dels actuals estatuts es l’ens que aglutina les diverses comissions falleres de Xàtiva i li correspon, com a òrgan rector de tota l’activitat fallera, promoure, ordenar i coordinar les activitats falleres, així com dictar i executar les disposicions de caràcter general. En aquest escrit faller hem volgut fer referència d’unes pinzellades d’aquest ens i del seu esdevindre al llarg del temps, així com de les pròpies comissions falleres considerades com un estament faller propi.

Les primeres dates de creació de estaments fallers, són del més d’abril de 1932, quan va estar la creació de les primeres comissions falleres socarrades, és a dir, les comissions de Méndez Núñez —Sant Jaume— i Blasco Ibañez —Cid-Trinitat—. Les falles de 1933, a banda de les dues comissions, l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Fira i Festes elegí a la fallera Major, Mercedes Cuenca i Climent, així com va concedir la subvenció de 500 pessetes per a premis. Per tant podem dir que les primeres associacions falleres de la ciutat corresponen a aquestes dues comissions falleres.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla Abú Massaïfa 2008

La figura d’en Jaume I en les Falles de Xàtiva

2008-02-15T16:26:00.000+01:00

El rei En Jaume I ha estat un dels personatges més importants per al poble valencià. Trobar-lo com a part d'un monument no és cap sorpresa. Amés, les falles sempre han estat un punt de valenciania i de defensa de les nostres coses com ara l'idioma, la cultura o la història. Repassant els monuments fallers plantats durant la història de les falles de la nostra ciutat hem trobat una dotzena de casos on apareix la figura d'aquest rei. La forma més trobada ha sigut en forma de bust així com la seua figura sobre el cavall. El Conqueridor el trobem en solitari només al ninot indultat de l'any 1988 del qual parlarem més endavant.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla Benlloch 2008

Fa deu anys les falles de Xàtiva anaven amb moto

2008-02-15T16:15:00.000+01:00

«El major projecte que pense dur a terme és l'elaboració d'uns estatuts amplis i efectius, i apropar la cultura a les falles. També crear una pròpia recompensa com puga ser El Socarrat però açò són projectes posteriors. En definitiva, intentar llevar la mala llet entre les falles». Aquesta és una de les contestacions que Ximo Sánchez i Pérez feia dins d'una entrevista inclosa al butlletí Pàgines d'Actualitat Fallera (PAF), editada per la comissió fallera de Joan Ramon Jiménez, que plasma, en certa manera, el que va suposar la seua arribada a la presidència de la Junta Local Fallera.

Enguany fa deu anys d'aquest esdeveniment que va suposar un revulsiu per a les falles de Xàtiva, ja què es va canviar d'anar en bicicleta a anar-hi en moto. Un exemple que resumeix aquest canvi és el ninot que va realitzar Paco Roca per a la falla de Sant Jordi, sent mereixedor de l'indult del foc, on s'escenificava al president de la Junta Local Fallera, Ximo Sánchez, i Josep Lluís Fitó, aleshores vicepresident primer, damunt d'una motocicleta parodiant aquell moment de les falles de Xàtiva.

L'aparició d'aquesta junta executiva, i gràcies al congrés faller realitzat l'estiu de 1997, va demostrar que les falles es poden veure des d'un altre punt de vista amb una vessant més progressista i cultural, sense renegar de la tradició i els orígens de la festa. De fet, es van recuperar certes tradicions i aspectes que els més conservadors i rancis de la festa de les falles havien deixat pel camí.

L'entrada d'un aire més jove i renovat va suposar un fum de canvis a l'hora d'organitzar les falles tant en la seua vessant administrativa com festiva. Es va fer un «rentat» de cara en tots els sentits, vaja. El cas, és que aquesta colla de fallers va anar a una velocitat que el col·lectiu faller no podia assumir en gran mesura, i que hui per hui, encara no està preparada. Aquest aire de renovació —de «posada al dia de les falles»—, poc a poc anat diluint-se, sofrint una preocupant involució.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla República Argentina 2008

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

2007-02-12T13:19:00.000+01:00

per Rafa Tortosa

SINOPSI EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL JRJ07

És una falleta que pretén conscienciejar el repte d’aconseguir majors quotes de justícia i igualtat per a tota la humanitat. Tot i els avanços aconseguits en totes les esferes del coneixement, la ciència, la tecnologia i la cultura, milers de persones pateixen el fantasma de la fam, la pobresa o la manca d’educació. Entre tots ells, les dones i els xiquets resulten el col·lectiu més afectat i vulnerable.

Ens em proposat, amb aquest sensible monument, cinc objectius:

–Erradicar la pobresa extrema i la fam en el món.
–Una escola per a tots i totes, aconseguint l’ensenyament primari universal.
–Millorar la salut de tots, reduint la mortalitat infantil i combatre la SIDA i la malària.
–No suportar l’explotació infantil, deixant de ser víctimes d’explotació i abús.
–No tolerar la immigració infantil il·legal amb la cooperació entre els pobles.

Amb tot açò, partim de la idea de que un altre món és possible. De què tots i totes som responsables al llogaret global. Que des de qualsevol lloc del món, per molt lluny o amagat que estiga, existeix un espai per a l’acció, la solidaritat i la justícia.

L’ELEMENT ELEMENTAL

2007-02-12T13:16:00.000+01:00

per Rafa Tortosa (Falla Ferroviària 2007)

Sempre he considerat que el monument faller — la falla — és l’element sobre el qual gira la festa de les falles. És un element que ha evolucionat al llarg del temps però que sempre ha estat l’incondicional de la festa atès que sense ell, el cicle faller, que finalitza amb la cremà, no seria possible.

Per tant és l’element més important de les falles, i que a Xàtiva i durant els darrers anys ha estat deixat de costat. També, els creadors d’aquest art efímer, els artistes fallers, han estat literalment abandonats i sense tindre opinió, i no entenc el motiu.

Enguany, amb la redistribució dels premis econòmics, els premis dels monuments fallers, així com dels que l’envolten, han deixat de tindre dotació econòmica front els premis d’activitat relacionada amb el comissionat faller. Amb açò, no vull dir que no es reconega la llavor d’un col·lectiu en l'elaboració d’una cavalcada, una presentació o una decoració, però una cosa no lleva l’altra. No té perquè deixar-se d’incentivar el premi de monument per incentivar altres, que pel seu esdevindre al llarg del temps, no necessiten aquest incentiu. A més, si el que es tracta és millorar la competitivitat d’alguna activitat com la cavalcada, ha quedat demostrat a la darrera edició, que llevat de dues comissions, la cavalcada ha estat molt més fluixa. Encara que insisteix, benvingut siga premiar econòmicament aquest esforç del col·lectiu.

El motiu d’eliminar aquestos premis econòmics, al meu parer i pel que ha comentat algun membre de la junta executiva, és que aquestos diners van a parar als artistes i que ja està ve de què s’embutxaquen tots els diners, que els donen per... La veritat és que amb afirmacions com aquesta venen a demostrar que hi ha poc interès pel món del monument faller i el que suposa en el futur de les falles. El que està clar és que cadascú es conscient de les clàusules que signa dins del contracte comissió i artista faller, i en conseqüència, les comissions falleres són les responsables del destí d’aquestos diners. Hi ha algun cas que conec, que aquest premi econòmic ha estat compartit entre artista i comissió, i no ha anat a parar íntegrament a l’artista.

Hi ha premis al voltant del monument com la crítica local, la crítica fallera o l’enginy i gràcia on membres de les pròpies comissions són els autors de les mateixes, dissenyen les distintes escenes, elaboren els versets i inclús col·laboren a completar i detallar monuments. Casos com Molina – Claret, Joan Ramon Jiménez, República Argentina o Sant Feliu, els quals han elaborat durant els carrers anys la seua crítica i el resultat ha estat excel·lent. Guillem Alborch i Ximo Roca, al front de Molina – Claret han estat farts de guanyar premis d’enginy i gràcia, crítica local o fallera, i ells, com a membres de la comissió, han estat els responsables d’aquest apartat. O el cas de Joan Ramon Jiménez, amb la falla de l’oest, on va aconseguir tots els premis al voltant del monument amb un guió de la crítica i el disseny de les pròpies escenes realitzada des de dins del casal, tasca que realitzen des de 1995. Amb açò, vull recolzar la idea de què aquestos premis també mereixerien recompensar econòmicament un esforç de la comissió fortament implicat en el propi monument.

Amés, i fent un incís, és necessari la col·laboració de la comissió en l'elaboració del projecte del monument faller sobretot quan l’artista és de fóra i desconeix l’esdevindre social i polític de la ciutat. I si es casolà, amb la seua ajuda pot ajudar a plantar un bon monument amb bona crítica.

Amb tot açò i des de la meua modesta opinió, vull fer reflexionar a qualsevol faller, de què si tots estem d’acord que el monument és l’element important de les falles, per què cap del seus premis tenen incentiu econòmic per tal de promocionar-los?

O és que ara l’origen de les falles està en el ral·li, la cavalcada, el llibre o la presentació?

Per què no han entrat a formar part d’aquestos premis econòmics competicions com la crítica fallera, la crítica local o l’enginy i gràcia, quan hi ha falles que s’ho curren?

Qui no diu que es puga contractar a algú per a què et faça el guió o els decorats de la presentació, i et demane que si guanyes li dones els diners del premi a ell?

Qui no diu que es puga contractar a algú per a què et faça la coberta o el disseny i maquetació del llibre, i et demane que si guanyes li dones els diners del premi a ell?

Qui no diu que es puga contractar a algú per a què et faça la decoració del monument, i et demane que si guanyes li dones els diners del premi a ell?

I parlant d’aquesta qüestió, cregueu realment que s’incentive econòmicament la decoració del monument vers el monument? No cregueu que és una patada al centre de la puresa de les falles?

Pense que si seguim així, d’ací uns quants anys es plantarà i cremarà la decoració del monument que serà realitzat pel decorador faller o jardiner faller. Amés hi haurà un premi anomenat MONUMENT DE LA DECORACIÓ. Tindrà premi econòmic?

LA FALLA DE LA MÚSICA VELLA, ORIGEN DE LES FALLES ACTUALS

2007-02-12T12:59:00.000+01:00

per Rafa Tortosa (falla JRJ, 2007)

Davant el 75 aniversari de la constitució d’un ens que regira la festivitat de les falles de Xàtiva em de fer ressò de la falla de 1932 que va impulsar el ressorgiment de les falles de Xàtiva, i que llevat del període de la Guerra Civil, ha continuat fins hui. Després que l’any 1865, Blai Bellver va impulsar i construir la falla ubicada a la Plaça de la Trinitat sota el lema de «La Peixca del Aladroch», així com els dos següents anys es promogueren, al mateix lloc, les falles amb el lemes «La Creu del Matrimoni» i «Eclipses del Matrimonio», ja no es van plantar falles a Xàtiva, sent el 1922 plantada la falla de la Tortuga del gremi de fusters —peça participant en la Processó del Corpus— la qual va ser cremada al Bellveret l’any 1922. L’actual etapa va començar l’any 1932, amb la falla que es va plantar a la plaça Emilio Castelar (plaça de la Bassa), davant els locals socials de la Música Vella (ara Tele Xàtiva) on es va ubicar el monument, com diu el setmanari El Progreso, el dissabte 19 de març de 1932:
«Plantà i cremà d’una falla. La Sociedad Musical La Primitiva Setabense ha querido dar este año una nota de casticismo valencianista levantando una falla en la Plaza de Emilio Castelar, que serà quemada la noche de San José. Antes de que las llamas la consuman habrá música y otros festejos».

El tema escollit va ser «L’art de la música». La falla estava composta per una base gran amb columnes als angles, plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran lira i, junt a ella, quatre músics que venien del certamen de València, uns portaven corones de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia «als distints efectes que deixa un certamen». La falla també tenia crítica i era la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. Els ninots amb corones de llorer eren els de la Música Vella i els ninots amb carabasses els de la Nova.

La falla va estar construïda per Francisco Climent i Mata, qui aquell any ocupava el càrrec de President de la Societat Musical. Climent Mata era llicenciat en Belles Arts i va estudiar també a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, per això li va nàixer promoure aquesta falla. Després va fer falles als anys 1933 (Blasco Ibañez, Trinitat en l’actualitat), 1934 (Blasco Ibañez), 1935 (Atilio Bruschetti, Sant Pere en l’atualitat), 1936 (infantil del carrer Menor, Atilio Bruschetti i Blasco Ibañez), 1943 (Plaça del Cid), 1945 (Plaça del Cid i Plaça del Mercat). Com anècdota em de dir que el 17 de març de 1961, sent president de la Junta Local Fallera, Constantino Alonso Sieiro, li va atorgar un valuós trofeu a Paco Climent com a primer Faller de Xàtiva.

La falla va ser un èxit, com reflexa El Demócrata. El monument va ser plantat el divendres 18 de març i es va cremar el diumenge 20 de març, a les 12 de la nit, sent visitat per tot el poble. També va ser un acte de germanor entre les dues Societats Musicals ja que el dissabte per la nit van ser invitats, per la Música Vella, els músics de la Nova. El dia de la cremà es va disparar primer una gran traca i després, amb els acords de l’Himne Regional Valencià, es va encendre la falla.

Aquest any va estar ple d’expectació, ja que segons els diaris locals com El Demócrat deien »[...] viéndose reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»; i al comerç també el va influir pel l’atracció de la gent.

Com dèiem, aquesta va ser la precursora de les falles de Xàtiva al segle XX, perquè l’any següent ja van ser instal·lades quatre falles: Plaça Blasco Ibáñez (Trinitat), Plaça Méndez Núñez (Sant Jaume), infantil de José Espejo (Corretgeria) i infantil Plaça de l’Om.

Hem fet referència al que ens deia la premsa local durant aquells dies de març de 1932. Seguidament reproduïm un text que corrobora tot açò i l’esperit per el qual es va fer aquesta falla que no era altre que impulsar les falles a la ciutat socarrada. El text pertany a l’acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932 sent pesident Francisco Climent Mata. Aquest reunió va substituir la del dia 16 de març, al·legant que no es va poder celebrar perquè estava tota la directiva en el «arreglo de la falla». Reproduïm el punt que parla de l’assumpte de la falla:
«En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta.
Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cuál José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico.
Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido así es que el voto de gracias propuesto es para todos.
Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un publico testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros».

Bibliografia

Sánchez i Pérez, J., Quadern de Falles, Xàtiva, Matéu Editors, 2006.

Sanchis Martínez, J., Francisco Climent Mata, artista i constructor de falles. Xàtiva en Falles 1995 (p 66-68), Xàtiva, Junta Local Fallera, 1995.

Tortosa Garcia, R., 1932: La falla de la Música Vella. Santa Cecília (p 50-51), Xàtiva, Música Vella, 1997.

Quilis Ródenas, J. Falles de Xàtiva a la IIa República, Exposicions Setmana Cultural, Xàtiva, Falla Benlloch-Alexandre VI i Falla República Argentina, 2005.

Sanchis Martínez, J., Història de les Falles de Xàtiva, Xàtiva, Ediciones Xàtiva, 1996.