divendres, 15 de febrer del 2008




Article publicat al llibre de la falla Joan Ramon Jiménez 2008


Atenent el lema d’aquest llibre sota el binomi Falles i Turisme, tenim la intenció amb aquest escrit de potenciar les falles com a vertader turisme durant els dies que aquesta festa s’hi troba al carrer, pretenent fer una guia útil per al benvolgut visitant, turista, ciutadà o faller. Amb aquest trajecte farem un recorregut per la ciutat que ens durà a conèixer tots els monuments fallers plantats a més de visitar la nostra ciutat. Considerant els antecedents turístics a les falles de Xàtiva, començarem el recorregut a l’estació del tren, evocant l’arribada del «Tren Faller».
A aquesta plaça s’hi plantava antigament la falla Ferroviària, fundada l’any 1974. A partir dels anys 90, canvia el seu emplaçament a l’actual, un carrer més amunt, on trobarem la falla realitzada pel debutant a la nostra ciutat Toni Fornés, on podrem veure un excel·lent remat format per un tabaleter i un dolçainer. La crítica és local i sobretot fallera. La falla infantil està realitzada per Artur Benavent. Al mateix carrer, aquesta comissió mostra el seu cotxe del ral·li humorístic, competició on sol guanyar. Agafarem el carrer cara amunt fins arribar a l’encreuat amb l’Avda. de R. Argentina on girarem a l’esquerra fins arribar a la falla de República Argentina (1965). Aquesta és una de les candidates a guanyar el primer premi i està realitzada per Paco Roca, qui no deixarà cap cosa que criticar amb una excel·lent posada a escena i amb humor. Pel que respecta a la falla infantil, aquesta està realitzada per Ramon Olivares i tracta sobre la mar. Si trobeu algun faller d’aquesta comissió demaneu-li un llibre d’aquesta, atès que són excel·lents. Això sí, no oblideu de donar la voluntat per a la falla.
Seguim en direcció cap a Acadèmic Maravall, deixant a la dreta el jardí de la Glorieta i, a l’altura de les escales, girem cap avall endinsant-nos al carrer de Pare Claret on trobem la falla de Molina – Claret (1977). En aquesta falla podem contemplar dos treballs importats de València. La falla gran, obra d’Ignacio Ferrando, tracta sobre la guerra civil espanyola, un tema que no deixarà indiferent a ningú. Pel que respecta a la infantil, podem contemplar una obra de Xavi Bonilla, falleta en opcions a guanyar. No oblideu de demanar un llibre d’aquesta comissió. Ens dirigim cap a la plaça del País Valencià on trobem el Portal del Lleó, una reconstrucció d’una antiga porta a la ciutat. Enfront, a l’esquerra, trobarem el barri del Carme, fàcilment identificable per les seues peculiars construccions. En el cor del barri ens topem amb la falla de Verge del Carme (1962) on trobem falles de Piera i Chulià.
Eixim d’aquest barri i anem a buscar el camp de futbol, dos carrers més amunt. A les portes, trobem la falla de Murta - Maravall (1989). Contemplarem una falla realitzada per Xavier Herrero amb els famosos «cliks» de Famobil a escala humana i parlant sobre l’actualitat de la ciutat. La falla infantil està realitzada per Arturo Benavent. Anem cap avall i voregem el camp de futbol. A mitjan carrer trobem la falla de Passeig – Cardenal Serra amb el seu segon any d’existència. Enguany és el primer any en plantar falla infantil sent signada pel col·lectiu Ingeni i Gràcia igual que la falla gran. Acabem de caminar per aquest carrer i girem cap a dalt fins arribar a posar-nos davant de l’hotel Murta.
Al carrer que enfronta, i davant el peculiar aspecte del barri, trobem la falla de Selgas – Tovar (1961). El principal monument d’enguany serà l’infantil, obra de l’artista local Manuel Blanco Climent, una falla candidata al títol de les falles de 2008. Podem pegar una miradeta a la falla gran, obra dels Germans Guerola. Pugem carrer amunt fins arribar a l’Albereda. Anant cap al centre de la ciutat arribem a una font, front el Gran Teatre. En aquesta font, podem pal·liar la nostra set pegant un traguet d’aigua. Des d’ací, si alcem la vista cap al castell podrem veure els monuments plantats per la falla de Benlloch - Alexandre VI (1974), davant el convent de la Consolació. Per la seua grandària és el segon any que planten ací atès que sempre s’han plantat a la plaça de dalt. La falla gran tracta sobre la cultura xinesa i és obra de l’artista de Rafelguaraf, el debutant Quique Fuster. La falla infantil, signada per Paco Roca, va sobre les bruixes i tractarà de revalidar el triomf obtingut l’any passat. Pugem per on s’estreta el carrer i arribem a la plaça que hem comentat. Podeu veure la pendent tant pronuncià que hi ha. Doncs sí, ací es plantaven les falles. Girem a la dreta i accedim a la plaça d’Alexandre VI, on s’hi troba la casa natalici del papa borja. Allí s’hi troba el casal d’aquesta comissió, no oblideu de demanar-los un llibre, que ací també els fan molt bé.
Seguim el carrer fins arribar a la plaça de la Trinitat. Trobem les falles de la comissió de Cid – Trinitat (1865) realitzades per Ramon Espuig i Ingeni i Gràcia, sent aquest col·lectiu l’autor de la infantil. Ací teniu el més clar exemple de la decoració dels monuments realitzats a la nostra ciutat. Podem fer una reflexió històrica, i abans d’eixir de la plaça, contemplar-la amb la seua font gòtica, el palau de l’Alarcó al fons, i la portada del convent dels Trinitaris a l’esquerra. Una vegada situats, tanqueu els ulls i penseu en què el 1865 es va plantar una falla en aquesta demarcació. Es deia «La Peixca de l’aladroch» i va estar impulsada per Blai Bellver, sent aquesta la primera en plantar-se en la Ciutat de les mil fonts.
Seguim el nostre itinerari, continuem pel carrer de Montcada fins arribar al carrer de Vallès. Agafant aquest, podrem veure a la dreta de l’estret carrer la casa on estava instal·lada la impremta de Blai Bellver. Seguim carrer amunt, i a l’esquerra, vegem una placeta, la de Mossèn Urios, on antigament s’han plantat falles. Tirem amunt fins arribar a la plaça del Mercat, on trobem les falles de la comissió del Mercat (1934). Les falles són obra de Francis Chulià i Carlos. Si ens posem al centre de la plaça, podem veure els dos angles d’aquesta. El monument s’hi troba davant les porxades de Casa Floro, però penseu que antigament també es plantava falla a l’altre costat davant de la xurreria, alternant-se cada any en cada part de la plaça.
Una vegada davant de la xurreria, baixem pel carrer Pi fins arribar al carrer de Montcada. Vorejant l’antiga església de St. Francesc trobem les falles de la comissió de Tetuán – St. Francesc (1935), obra dels Germans Guerola i d’Arturo Benavent. Baixem cap a l’Albereda i girem a la dreta. Allí trobarem, davant de l’Ajuntament, les falles de la Junta Local Fallera. Aquestes falles són les que el dia 19 pendran foc les falleres majors de Xàtiva, i que per segon any estan realitzades per Xavier Herrero, la gran, i el col·lectiu Ingeni i Gràcia, la infantil. Una vegada a l’Albereda és el moment d’esperar la mascletà.
Us proposem que agafeu forces durant el dinar, és el moment de seguir el nostre itinerari. Ho farem des de la plaça de la Bassa. En aquest lloc es va plantar una falla l’any 1932, per part de la Societat Musical La Primitiva Setabense, qui en aquells temps tenia la Seu als locals de la botiga de Tele Xàtiva. El seu autor i impulsor va ser Francisco Climent Mata, aleshores president de la Música Vella. Aquest fet va suposar el retorn de les falles a la nostra ciutat, ja que el següent any es constituïren les primeres dues comissions falleres a la ciutat: La de Cid – Trinitat i la de Sant Jaume.
Ens dirigim cap amunt i ens trobem amb la falla de la plaça de l’Espanyoleto (1960) on podrem contemplar les dues falles realitzades al taller de Dino de Gandia. No deixant la marxa anem en direcció cap al castell, vorejant el centre mèdic. Arribem a una altra plaça on es planten les falles de la comissió de Sant Jordi (1946). Alfredo Bernat, autor d’ambdós monuments, ens ha preparat un exquisit conjunt d’animals per criticar l’actualitat xativina. Una vegada hem vist els monuments baixem per on havíem arribat, fins topar al cul del centre mèdic, agafant el carrer de l’esquerra.
Passem per davant del casal de l’Espanyoleto, i continuem carrer avant fins que ens trobem amb la falla de Sant Feliu (1965), ubicada al centre del barri. Aquesta comissió presenta dues falles signades per l’artista de Carcaixent Juane Cortell. Una vegada hem vist aquestes falles seguim en el mateix sentit que veníem fins arribar a un carrer estret en el qual eixim a la plaça de Sant Joan que conté una font enmig. En aquesta plaça està l’origen de la següent falla a visitar, la falla del Raval (1936), atès que en aquesta es plantaven antigament els monuments fallers. Si continuem el carrer, veurem els monuments fallers realitzats a Carcaixent. Dora Piles és l’artista de la falla infantil mentre que el Pinotxo és obra del duet Armengol i Cimas. Continuem la marxa cap avall fins arribar al cantó del carrer Argenteria. Girem cap a la dreta fins arribar a la plaça de Sant Jaume.
Allí ens trobarem amb els monuments de la falla de Sant Jaume (1933). Com hem dit abans, ha estat una de les dues comissions que primer es van constituir a Xàtiva. Les falles d’enguany estan realitzades per José Ibor, la gran, i Arturo Benavent, la infantil. Destacar aquesta última, que pot ser siga la "tapada" en la competició de falles infantils. Donem la volta a la plaça i eixim d’aquesta per on havíem entrat però dirigint-nos cap avall. Agafem el carrer de Pintor Perales fins arribar el carrer de la Reina. Girem a l’esquerra i seguidament a la dreta on al final del carrer dels Bisbes trobarem el monument del debutant Ximo Rodríguez per a la comissió d’Abú Massaïfa (1986). El monument infantil està realitzat per Josep Angulo, i és un dels cal veure amb deteniment.
Continuem l’itinerari cap a l’est, carrer recte pel carrer Abu Massaïfa fins arribar al carrer del Camí de dos Molins on trobarem les falles de la comissió de Joan Ramon Jiménez (1974) on podrem contemplar dos excel·lents falles. La del lleó i els caragols és obra de Juanjo Armengol i Venancio Cimas, i l’autobús és obra de Carles Orts i Josep Almiñana. Ressaltar que les dues falles han estat fetes a Carcaixent, però que Venancio i Josep són de Xàtiva. En aquesta comissió no cal que demaneu el llibre perquè sinó no comprenc com esteu llegint açò. En tot cas si no el teniu demaneu-lo perquè sinó es perdreu el segon número del fanzine el verí del foc, entre d’altres coses. I ací finalitza el nostre itinerari. Si l’heu fet esteu convidats al nostre casal ja que estem de celebració amb els trenta anys seguits plantant falla, i si no l’heu fet també us convidarem. Gaudiu de la ciutat, i sobretot, en aquestos dies, de les falles. Bon viatge.

El turisme als monuments fallers



Els monuments fallers, a través de la seua crítica, han versat sobre moltes temàtiques. A través de la història podem trobar-nos falles sobre el circ, el cinema, qualsevol civilització antiga, la nit... i a més parlar d’aspectes sobre política, medi ambient, falles, societat, barri o turisme. Atenent al lema d’aquest llibre «Falles i turisme» ens hem vist obligats a repassar la història dels monuments de la nostra ciutat per tal de trobar referències de falles plantades que al·ludeixen al turisme. Han estat una quinzena de monuments que parlen directament del turisme. Hi ha moltes, sobretot infantils, que ens parlen d’excursions al camp però que no toquen l’aspecte del turisme com a crítica.
Si haguérem de realitzar una distribució dins d’aquestos exemples ho faríem en tres èpoques tant en el temps com en la temàtica que ens presenten. De la primera època, sobre els anys trenta, l’enfocament que es dona al turisme dins d’un monument faller és d’expositiu. Es plantegen unes falles que ens mostren el que té la ciutat funcionant com a escaparata. A l’època dels anys setanta, presentem el segon grup: falles de Tipical Spanish on exposen un turisme de sol, bous i platja. I al tercer grup trobem dos exemples clars de crítica al turisme que s’està realitzant, amb un crítica absolutament local. D’acord amb aquestos paràmetres exposem els casos on es parla de turisme als monuments fallers.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla Joan Ramon Jiménez 2008

Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50






Tots coneguem, o hem sentit parlar dels artistes fallers de la nostra ciutat. Els més coneguts són els que actualment segueixen plantant falles com ara Paco Roca, Xavier Herrero o Alfredo Bernat, o d’altres que s’han jubilat els darrers anys com són els casos de Manolo Blanco, Josep Martínez Mollà o Antoni Grau Cros. Més enrere dels anys setanta els artistes que plantaren falles són uns autèntics desconeguts per a la majoria de les persones de la nostra ciutat. Només gent més major recorda algun que altre nom d’algú que fera un monument faller. Amb aquest escrit, volem anar cap enrere en el temps i recordar a un artista faller que va plantar unes quaranta falles a les places i carrers de la nostra ciutat i que ha estat completament oblidat. Ramon Morell Navarro és el protagonista d’aquestos fulls, un artesà de les falles molt peculiar, atès que la seua principal professió va ser la de guàrdia urbà.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al fanzine "El Verí del Foc" suplement cultural del llibre de Joan Ramon Jiménez 2008

El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989)



Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (II)

El període a tractar els primers premis infantils de la ciutat de Xàtiva (1972 – 1989) compren els anys on s’instauren de manera oficial les comissions infantils depenent d’una comissió fallera adulta. Des d’aquesta època, no trobàrem monuments infantils independents i sempre aniran agafats de la mà d’una falla gran. Conseqüència d’aquest esdeveniment, trobaren unes falles infantils realitzades per artistes professionals especialitzats en aquest tipus de construcció arribant a una consolidació de les falles infantils tant en l’aspecte associatiu com en la vessant artística i tècnica. A aquest període, encetat a començament dels anys 70, veurem una constant evolució quant al nombre de comissions i monuments així com en la millora de la qualitat artística, arribant a l’any 90, a una complida consolidació.
[...]
Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al fanzine "El Verí del Foc" suplement cultural del llibre de Joan Ramon Jiménez 2008.

LA CAVALCADA DEL NINOT




Sempre he pensat que la cavalcada del ninot, salvant les distàncies, és el monument faller, amb les escenes i les figures, però representat dins d'una desfilada per part del fallers i falleres amb l'ajuda d'elements que conformen una completa escenografia amb un lema i una crítica igual que els monuments fallers que vegem durant els dies festius del mes de març. Al llarg dels anys, amb l'aparició dels premis així com la diversitat de materials, medis locomotors o la megafonia —per a mi un element que no hauria de tindre una desfilada—, ha fet més espectacular aquesta cavalcada satírica. Per altra part, el caràcter festiu amb la disfressa, la música i, sobretot, l'abús de l'alcohol ha fet desprestigiar la cavalcada per part de moltes comissions, reduint-se el poder de convocatòria que tenia anys enrere cap al públic en general.

A l'igual que passa amb els monuments fallers, si hom analitza les crítiques realitzades a la cavalcada al llarg de la història, podrà veure el que va passar cada any amb notícies i esdeveniments que són recordats al pas dels anys. Per tant, tenim uns valuosos documents que fan que les falles actuen com a medi de comunicació amb humor i gràcia que contempla l'actualitat de cadascun dels anys.

La cavalcada, en l'aspecte de l'associacionisme faller, podem agafar les paraules d'un article aparegut al llibre explicatiu de la falla República Argentina de l'any 1993, on la defineix de la següent manera «si existeix un acte en el qual una comissió pot desplegar tot el seu potencial, tant humà com d'enginy i gràcia, eixe és la cavalcada del ninot».

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la Junta Local Fallera 2008

Sobre l’estament faller xativí



Parlar d’estaments i organitzacions falleres a Xàtiva és parlar principalment de la Junta Local Fallera de Xàtiva, que tal i com diu l’article un dels actuals estatuts es l’ens que aglutina les diverses comissions falleres de Xàtiva i li correspon, com a òrgan rector de tota l’activitat fallera, promoure, ordenar i coordinar les activitats falleres, així com dictar i executar les disposicions de caràcter general. En aquest escrit faller hem volgut fer referència d’unes pinzellades d’aquest ens i del seu esdevindre al llarg del temps, així com de les pròpies comissions falleres considerades com un estament faller propi.

Les primeres dates de creació de estaments fallers, són del més d’abril de 1932, quan va estar la creació de les primeres comissions falleres socarrades, és a dir, les comissions de Méndez Núñez ­­—Sant Jaume— i Blasco Ibañez —Cid-Trinitat—. Les falles de 1933, a banda de les dues comissions, l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Fira i Festes elegí a la fallera Major, Mercedes Cuenca i Climent, així com va concedir la subvenció de 500 pessetes per a premis. Per tant podem dir que les primeres associacions falleres de la ciutat corresponen a aquestes dues comissions falleres.

[...]

Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla Abú Massaïfa 2008

La figura d’en Jaume I en les Falles de Xàtiva



El rei En Jaume I ha estat un dels personatges més importants per al poble valencià. Trobar-lo com a part d'un monument no és cap sorpresa. Amés, les falles sempre han estat un punt de valenciania i de defensa de les nostres coses com ara l'idioma, la cultura o la història. Repassant els monuments fallers plantats durant la història de les falles de la nostra ciutat hem trobat una dotzena de casos on apareix la figura d'aquest rei. La forma més trobada ha sigut en forma de bust així com la seua figura sobre el cavall. El Conqueridor el trobem en solitari només al ninot indultat de l'any 1988 del qual parlarem més endavant.


[...]


Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla Benlloch 2008