«El major projecte que pense dur a terme és l'elaboració d'uns estatuts amplis i efectius, i apropar la cultura a les falles. També crear una pròpia recompensa com puga ser El Socarrat però açò són projectes posteriors. En definitiva, intentar llevar la mala llet entre les falles». Aquesta és una de les contestacions que Ximo Sánchez i Pérez feia dins d'una entrevista inclosa al butlletí Pàgines d'Actualitat Fallera (PAF), editada per la comissió fallera de Joan Ramon Jiménez, que plasma, en certa manera, el que va suposar la seua arribada a la presidència de la Junta Local Fallera.
Enguany fa deu anys d'aquest esdeveniment que va suposar un revulsiu per a les falles de Xàtiva, ja què es va canviar d'anar en bicicleta a anar-hi en moto. Un exemple que resumeix aquest canvi és el ninot que va realitzar Paco Roca per a la falla de Sant Jordi, sent mereixedor de l'indult del foc, on s'escenificava al president de la Junta Local Fallera, Ximo Sánchez, i Josep Lluís Fitó, aleshores vicepresident primer, damunt d'una motocicleta parodiant aquell moment de les falles de Xàtiva.
L'aparició d'aquesta junta executiva, i gràcies al congrés faller realitzat l'estiu de 1997, va demostrar que les falles es poden veure des d'un altre punt de vista amb una vessant més progressista i cultural, sense renegar de la tradició i els orígens de la festa. De fet, es van recuperar certes tradicions i aspectes que els més conservadors i rancis de la festa de les falles havien deixat pel camí.
L'entrada d'un aire més jove i renovat va suposar un fum de canvis a l'hora d'organitzar les falles tant en la seua vessant administrativa com festiva. Es va fer un «rentat» de cara en tots els sentits, vaja. El cas, és que aquesta colla de fallers va anar a una velocitat que el col·lectiu faller no podia assumir en gran mesura, i que hui per hui, encara no està preparada. Aquest aire de renovació —de «posada al dia de les falles»—, poc a poc anat diluint-se, sofrint una preocupant involució.
Enguany fa deu anys d'aquest esdeveniment que va suposar un revulsiu per a les falles de Xàtiva, ja què es va canviar d'anar en bicicleta a anar-hi en moto. Un exemple que resumeix aquest canvi és el ninot que va realitzar Paco Roca per a la falla de Sant Jordi, sent mereixedor de l'indult del foc, on s'escenificava al president de la Junta Local Fallera, Ximo Sánchez, i Josep Lluís Fitó, aleshores vicepresident primer, damunt d'una motocicleta parodiant aquell moment de les falles de Xàtiva.
L'aparició d'aquesta junta executiva, i gràcies al congrés faller realitzat l'estiu de 1997, va demostrar que les falles es poden veure des d'un altre punt de vista amb una vessant més progressista i cultural, sense renegar de la tradició i els orígens de la festa. De fet, es van recuperar certes tradicions i aspectes que els més conservadors i rancis de la festa de les falles havien deixat pel camí.
L'entrada d'un aire més jove i renovat va suposar un fum de canvis a l'hora d'organitzar les falles tant en la seua vessant administrativa com festiva. Es va fer un «rentat» de cara en tots els sentits, vaja. El cas, és que aquesta colla de fallers va anar a una velocitat que el col·lectiu faller no podia assumir en gran mesura, i que hui per hui, encara no està preparada. Aquest aire de renovació —de «posada al dia de les falles»—, poc a poc anat diluint-se, sofrint una preocupant involució.
[...]
Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la falla República Argentina 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada