Sempre he pensat que la cavalcada del ninot, salvant les distàncies, és el monument faller, amb les escenes i les figures, però representat dins d'una desfilada per part del fallers i falleres amb l'ajuda d'elements que conformen una completa escenografia amb un lema i una crítica igual que els monuments fallers que vegem durant els dies festius del mes de març. Al llarg dels anys, amb l'aparició dels premis així com la diversitat de materials, medis locomotors o la megafonia —per a mi un element que no hauria de tindre una desfilada—, ha fet més espectacular aquesta cavalcada satírica. Per altra part, el caràcter festiu amb la disfressa, la música i, sobretot, l'abús de l'alcohol ha fet desprestigiar la cavalcada per part de moltes comissions, reduint-se el poder de convocatòria que tenia anys enrere cap al públic en general.
A l'igual que passa amb els monuments fallers, si hom analitza les crítiques realitzades a la cavalcada al llarg de la història, podrà veure el que va passar cada any amb notícies i esdeveniments que són recordats al pas dels anys. Per tant, tenim uns valuosos documents que fan que les falles actuen com a medi de comunicació amb humor i gràcia que contempla l'actualitat de cadascun dels anys.
La cavalcada, en l'aspecte de l'associacionisme faller, podem agafar les paraules d'un article aparegut al llibre explicatiu de la falla República Argentina de l'any 1993, on la defineix de la següent manera «si existeix un acte en el qual una comissió pot desplegar tot el seu potencial, tant humà com d'enginy i gràcia, eixe és la cavalcada del ninot».
[...]
Si voleu llegir més d'aquest article s'hi troba publicat al llibre de la Junta Local Fallera 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada