LA FALLA DE LA MÚSICA VELLA, ORIGEN DE LES FALLES ACTUALS

per Rafa Tortosa (falla JRJ, 2007)

Davant el 75 aniversari de la constitució d’un ens que regira la festivitat de les falles de Xàtiva em de fer ressò de la falla de 1932 que va impulsar el ressorgiment de les falles de Xàtiva, i que llevat del període de la Guerra Civil, ha continuat fins hui. Després que l’any 1865, Blai Bellver va impulsar i construir la falla ubicada a la Plaça de la Trinitat sota el lema de «La Peixca del Aladroch», així com els dos següents anys es promogueren, al mateix lloc, les falles amb el lemes «La Creu del Matrimoni» i «Eclipses del Matrimonio», ja no es van plantar falles a Xàtiva, sent el 1922 plantada la falla de la Tortuga del gremi de fusters —peça participant en la Processó del Corpus— la qual va ser cremada al Bellveret l’any 1922. L’actual etapa va començar l’any 1932, amb la falla que es va plantar a la plaça Emilio Castelar (plaça de la Bassa), davant els locals socials de la Música Vella (ara Tele Xàtiva) on es va ubicar el monument, com diu el setmanari El Progreso, el dissabte 19 de març de 1932:
«Plantà i cremà d’una falla. La Sociedad Musical La Primitiva Setabense ha querido dar este año una nota de casticismo valencianista levantando una falla en la Plaza de Emilio Castelar, que serà quemada la noche de San José. Antes de que las llamas la consuman habrá música y otros festejos».

El tema escollit va ser «L’art de la música». La falla estava composta per una base gran amb columnes als angles, plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran lira i, junt a ella, quatre músics que venien del certamen de València, uns portaven corones de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia «als distints efectes que deixa un certamen». La falla també tenia crítica i era la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. Els ninots amb corones de llorer eren els de la Música Vella i els ninots amb carabasses els de la Nova.

La falla va estar construïda per Francisco Climent i Mata, qui aquell any ocupava el càrrec de President de la Societat Musical. Climent Mata era llicenciat en Belles Arts i va estudiar també a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, per això li va nàixer promoure aquesta falla. Després va fer falles als anys 1933 (Blasco Ibañez, Trinitat en l’actualitat), 1934 (Blasco Ibañez), 1935 (Atilio Bruschetti, Sant Pere en l’atualitat), 1936 (infantil del carrer Menor, Atilio Bruschetti i Blasco Ibañez), 1943 (Plaça del Cid), 1945 (Plaça del Cid i Plaça del Mercat). Com anècdota em de dir que el 17 de març de 1961, sent president de la Junta Local Fallera, Constantino Alonso Sieiro, li va atorgar un valuós trofeu a Paco Climent com a primer Faller de Xàtiva.

La falla va ser un èxit, com reflexa El Demócrata. El monument va ser plantat el divendres 18 de març i es va cremar el diumenge 20 de març, a les 12 de la nit, sent visitat per tot el poble. També va ser un acte de germanor entre les dues Societats Musicals ja que el dissabte per la nit van ser invitats, per la Música Vella, els músics de la Nova. El dia de la cremà es va disparar primer una gran traca i després, amb els acords de l’Himne Regional Valencià, es va encendre la falla.

Aquest any va estar ple d’expectació, ja que segons els diaris locals com El Demócrat deien »[...] viéndose reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»; i al comerç també el va influir pel l’atracció de la gent.

Com dèiem, aquesta va ser la precursora de les falles de Xàtiva al segle XX, perquè l’any següent ja van ser instal·lades quatre falles: Plaça Blasco Ibáñez (Trinitat), Plaça Méndez Núñez (Sant Jaume), infantil de José Espejo (Corretgeria) i infantil Plaça de l’Om.

Hem fet referència al que ens deia la premsa local durant aquells dies de març de 1932. Seguidament reproduïm un text que corrobora tot açò i l’esperit per el qual es va fer aquesta falla que no era altre que impulsar les falles a la ciutat socarrada. El text pertany a l’acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932 sent pesident Francisco Climent Mata. Aquest reunió va substituir la del dia 16 de març, al·legant que no es va poder celebrar perquè estava tota la directiva en el «arreglo de la falla». Reproduïm el punt que parla de l’assumpte de la falla:
«En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta.
Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cuál José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico.
Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido así es que el voto de gracias propuesto es para todos.
Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un publico testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros».


Bibliografia

Sánchez i Pérez, J., Quadern de Falles, Xàtiva, Matéu Editors, 2006.

Sanchis Martínez, J., Francisco Climent Mata, artista i constructor de falles. Xàtiva en Falles 1995 (p 66-68), Xàtiva, Junta Local Fallera, 1995.

Tortosa Garcia, R., 1932: La falla de la Música Vella. Santa Cecília (p 50-51), Xàtiva, Música Vella, 1997.

Quilis Ródenas, J. Falles de Xàtiva a la IIa República, Exposicions Setmana Cultural, Xàtiva, Falla Benlloch-Alexandre VI i Falla República Argentina, 2005.

Sanchis Martínez, J., Història de les Falles de Xàtiva, Xàtiva, Ediciones Xàtiva, 1996.